TomorrowVikingos WebLog

Diuen que 10.000 cientifics llestos, quan s’ajunten fan un grup de 10.000 cientifics imbècils.

Tot sovint al metro, sobretot en hores punta, et trobes que quan vols baixar, hi ha un mur de persones esperant, tot bloquejant el fet de poder baixar. Són gent que no es mou, que estan a l’espera del teu moviment, quiets, esperant a que baixis per pujar.

Independentment de que hi ha un rètol a sobre les portes que diu “deixeu sortir”, la gent s’amuntona davant de les portes i s’espera a que tu baixis. Suposo que el que no enten la gent és el “deixeu” i no el “sortir”. La meva pregunta és: Si estas bloquejant la sortida i esperes que el que està al vagó baixi per poder pujar tu, per on se suposa que surt? Perque esperar a que baixi l’altre usuari, si no pot baixar per que li estem barrant el pas? Quina esperança tinc de pujar si espero que el que ha de baixar faci el primer moviment, i li impedeixo de fer-lo?

Però això no és tot. Com que no pots baixar, el que està abaix esperant el teu moviment, s’impacienta, i llavors o bé es queixa, o bé intenta pujar. Quan es queixen és mitjançant ganyotes i cares extranyes, tot indicant “joder, aquest paio s’està quiet i no em deixa pujar” o “ummm, no veig cap forat per pujar mentre els altres baixen”, i quan intenten pujar, ho fan mitjantçant esforços de pressió, tot mirant a terra fent veure que passaven per aqui i tenen dret a un forat per pujar (suposadament per la seva llarga espera deguda a que el que ha de baixar li impedeix pujar perque ell mateix li tapona el pas).

I que passa quan tu baixes (al cap i a la fi, acabem baixant a la nostra parada, hi hagi muralles de gent o no)? Doncs ho bé sents renecs del tipus “joder”, “eh, tranquil” o “sin esmpujar” perque has d’empenyer algun maó (o persona) del mur de gent, o bé directament sents comentaris del tipus “eh, gilipollas, surt del mig” o “vigila idiota, que te’ns enportes per davant”.

Penso que no estracta ni de que passi això (fora de tota lògica, sentit comú (que jo en tinc poc), sentit pràctic, i raonament), ni que s’hagi de de fer una rebuda amb passadíss de gent pels que baixen del metro. La sol.lució és entendre que en “deixar sortir” importa més el “deixar” que el “sortir”. Perque la solució de si decidim que primer es puji al metro, i despres la gent baixi, no és molt factible, degut a que llavors, el paio que controla les portes necesitaria un sistema per controlar que no hi hagi més gent dins el vagó amb intenció de baixar (perque si al autobus, el conductor ja es despista amb la porta de darrera, ja no t’explico el de les portes dels vagons per veure la última porta del cinquè vagó quan hi ha 4 parets pel mig).

Els antics llocs enmurallats, tenien un espai (anomenat porta) per entrar i sortir del recinte tancat. Potser el mur d’impaciència i ganes de ser primer, que apareix en forma de persones davant de les portes del metro quan vols baixar, necesita l’espai d’un maó (persona) prou individualista per no estar a la imbecilitat de la massa social i entendre que que s’ha d’apartar perque tot vagi fluid. I estic segur, que a tots els maons (persones) del mur, els fas pensar sols, i tots s’apartarien per deixar-te baixar. Però quan ens ajuntem 12 persones raonables, formem una dotzena idiota.

La gran piràmide de Keops és la piràmide que supossem de Jnum-Jufuy o Jufu (Queópe / Keops) de la IV dinastía (nat:26– / coronat:2589 / mort:2566 o 2567). Supossem que pertany a Keops perque antigament era coneguda com a Mer Ajet Jufu (horitzó de keops). Deduim que es va construir entre el 2589 dC i el 2509 dC (o sigui, desde que puja a regnar més els de 15 a 20 anys que diu que triguen l’Heròdot).

Per acabar-ho de provar, resulta que al 1837 el coronel R. Howard Vyse, va descobrir a base de dinamita l’acces a més de les anomenades cambres de descàrrega de la piramide. Sembla ser que aquestes cambres eren sellades desde la construcció de la piràmide. En elles hi ha els noms dels equips de treball que suposadament van fer la piramide, i a més a més, hi ha repetides vegades el nom de Jufu.
Per exemple:

Segons l’egiptòleg Mark Lehner, aqui hi diu “Que poderos és l’equip de la gran corona blanca de Jnum-Jufu!”, i evidentment això és un text de dins d’una d’aquestes càmbres.

Aquestes inscripcions es feien, probablement a la cantera (per qüestions pràctiques i de lògica: eren tot sovint propaganda i no tenia sentit dins de cambre inaccessibles, o bé eren per numerar i poder situar els blocs desde la cantera a la piramide). Hi ha una inscripció que fins hi tot parla del “16è any de regnat, primer de Ajet…”. Melquisedec o Enoc en foren els arquitectes.

Heròdot , historiador grec de 2000 anys després, ens parla de 3.000 o 100.000 (sembla ser que els traductors no es possen d’acord) treballadors, que durant 20 (o 14, 15 o 16 depen del lloc on t’informis) anys van estar treballant en periodes de tres messos (que té certa lògica en una societat agricola que els hi creix el riu durant 9 messos, i que per tan, els hi en sobren tres) en una época on l’esclavatge ja era abolit. Bàsicament treballaven amb cisells de bronce colpejats per masses de fusta per extreure la roca, o picant amb dolerita per treballar el granit o altres roques mes dures. Aquestes pedres es traslladaven de la cantera a la piramide mitjaçant trineus de fusta arrossegats per força humana o bous, donat que el sòl egipci és molt tou, i blocs de pessats, sobre rodes s’enfonsarien. Sabem per textos egipcis que 172 paios trasladaven 60 tonelades a 50 km de distancia com a quelcom freqüent.

Tota aquesta informació la podeu treure de molts llocs, per exemple www.egiptomania.com o www.egiptologia.com

A grans números, aquesta piràmide té 146,6 metres d’altura i una longitud de 230 m i més o menys 2 milions blocs de entre 2,5 i 60 tonelades.
Originalment tenia 2,5 milions de metros cubics reduits a 2, 3 i tenia 210 files de blocs, de les quals en queden 203. Les teories porten de 750.000 a 3,8 milions de blocs (depenent del tamany dels blocs i les dimensions de la muntanyeta natural del seu interior), però els egiptòlegs creuen com a raonable 2,3 milions de blocs de 2200 kg de mitjana.
Ara començem a jugar

Suposem el màxim temps de construcció: 23 anys (desde que és coronat fins que mort Keops).
Suposem que els mapes dels arquitectes ja fossin fets, que ja poguessin posar el primer bloc desde el primer minut, i que sempre tinguessin un bloc a punt per ser col.locat, que treballessin 24 hores al dia, 7 dies a la setmana…
Això és
2.300.000 blocs en 23 anys són 100000 blocs a l’any.
100000 blocs l’any són 274 blocs al dia
274 blocs al dia són 11 blocs cada hora
11 blocs cada hora són 1 bloc cada 5 minuts i 16 segons.

A mi això ja em sembla descartable per si sol. Algú s’equivoca en algun lloc. 1 bloc de 2,2 tones cada 5 minuts, sense equivocar-se mai, sense tenir cap problema, sense haver-hi accidents,… em sembla poc creible. Actualment no ho podriem fer.

Però tenim que la font històrica ens diu que treballaven 3 messos l’any.
Són 33333,3 blocs al mes.
100000 l’any en 3 messos son 1111 blocs per dia.
Això són 46,3 blocs per hora
Aixo és un bloc cada 1 minut i 7 segons.

Si 172 paios porten 60 tones, tenim que cada treballador carrega amb 349 kg.
1 bloc són 2200 kg, i per tan necesita de 7 treballadors que porten 315 kg cada ú (si fossin 6 treballadors haurien de dur 367 kg cada ú, i això és més de 349, que és la base de la hipòtesi).
Si a l’obra hi ha 3000 treballadors, són 428 grups de treball de 7 persones (que són de 7 per arrossegar els blocs, i ens en sobren 5 que podrien ser capataços, vigilants, cuiners, o qualsevulla altre cosa).
Això són 214 grups de treball per torn de 12 hores seguides de treball (2 torns per dia).

Cada torn de treball necesita col.locar 2,6 blocs diaris. Això ho fa encara més increïble.

Val a dir que sabem que els grups de treball eren de 18 o 20 persones, segons Heròdot, i això fan 150 grups de treball.

Cada torn de treball necesita col.locar 7,4 blocs diaris. Això ho fa inimaginable. Quanta penya pencant corrents i sense parar!