Al.leluia
Escrit dimarts 9 d’Abril i dimecres 10 d’Abril
Ja tenim Papa. De nom Benedictus XVI. Amb el meu notable de llatí, que encara no sé com el vaig aconseguir, entenc que vol dir el setzè beneït. Sols pot beneir algú de l’Església, però un Papa sols pot ser beneït per Déu, o l’Esperit Sant, com algun cardenal ja va dir arribant a Roma. Un beneit és algú que es creu allò que li diuen. L’Església, a part de les creences personals, és un negoci, com una casa! i per tant quant més fidels més “caixa cobri”. Per tant, després del Pap$a més medi€àtic, que ha durat 26 anys, s’ha de buscar un Papa de transició, per mantenir l’expectativa mediàtica. Una cosa tipus GH. El darrer Papa morí als 81, en tenia 55 quan fou nomenat, o assenyalat per algun altre designi diví seguramment. Es veu que a la primera volta havia aconseguit 5 vots. Després pensaren, que como ni chicha ni limoná, el votarem. Resultat 26 anys de papat de Joan Pau. Que es veu que havia fet teatre i ha criticat, a diferència dels anteriors, el tema Hitler, no el de l’Israel actual. Als 52 fou anomenat un tal Joseph Ratzinger joveníssim pel què és el cardenalici d’avui en dia.La seva recargolada ment inicià una diàspora de les idees del Concili Vaticà II. La vida és un pèndol, i per tornar d’on sortim s’ha d’anar al més enllà. En això confiem.
Joseph Ratzinger és el nou Papa. Habemus Papa, l’habemus cagadus, dic jo. Aquest paio era el Ministre de La Fe (ho dic pels que no heu estat subscrits al Blanes Telegraph des del ppi). El que està contra de tot . És ell, el beneït, el de la mirada, l’inquisidor, el sinistre ministre, el sibilí, el conspirador. El que seia a la dreta de l’anterior, com Sant Pere i Jesús.
Quan va començar el conclave eren 115. A favor d’ell, de l’Església romana, de la Cúria, la casposa, hi havia ja 40 cardenals decidits a votar-lo. Se’n necessitaven 77 per ser Papa. 115-40 donen 75. Encara que els altres es possessin d’acord a votar el mateix el conclave s’hagués allargat molt. Fins ara l’espera es feia en condicions espartanes. Des d’ara es fa a la Residencia Santa Marta, un hotelet de 3 Stars. Hi havia alguns cardenals que havien de passar per l’habitació d’un altre per anar a dormir. Un d’aquests es deia Joseph i era alemany. Ratzinger havia demanat un conclave curt, i sempre s’havia mostrat com a hereu i solució d’una continuïtat. JP havia designat 113 dels 115 possibles papes del cardenalici. Dels 2 que no, un era en Ratzinger. A partir del silenci exigit als cardenals sols es podia parlar a través de les homilies, en mans del bloc ultraconservador.
Aquí van unes dades sobre el Vaticà:
Els darrers conclaves del s XX
| Any del conclave | 1903 | 1914 | 1922 | 1939 | 1958 | 1963 | 1978 (33dies) | 1978 |
| Nombre de cardenals | 62 | 57 | 53 | 62 | 51 | 79 | 111 | 111 |
| Cardenals italians | 38 | 30 | 30 | 15 | 29 | 1 (¿) | 27 | 26 |
L’Església és cada cop menys romana (italiana), i és cada cop més europea, JP i B, però igual o més de retrògrada. Més intransigent que mai. Cada cop hi ha més cardenals, però els bisbes segueixen sense tenir vot, i per tant la cosa segueix centralitzada. Amb la Cúria i l’Opus al centre de l’huracà.
Ingressos del vaticà from diferents countries
| PAIS | USA | Itàlia | Alemanya (protestant) | Brasil | Irlanda | Espagne | Suïssa (com la guardia) |
| INGRESSOS | 20.774.618 U$ | 5.637.978 | 2.168.780 | 824.673 | 1.593.484 | 762.608 | 697.201 |
| % VATICÀ | 49′9 | 13′5 | 5′2 | 2 | 3′8 | 1′8 | 1′7 |
| Nº CARDENALS | 11 | 20 | 6 | 4 | 1 | 6 | 1 |
El futur és nortamericà! Com l’Spiderman i el BigMac, com Disney i Michael Jahkson, que es veu que el seu advocat va acorralar el testimoni principal i totes les apostes són a favor de la seva innocència. Que es veu que els Estats units, ante el terrorrism, si que paga le quotes vaticanes. Les de la ONU no les paga, i a més a més les reventa! No entenem com Alemanya si és protestant, tingui tants bons percentatges. Si estan en recessió econòmica! Brasil, tot i ser un país vudista i pobre, deu ser els que rep més ajuda dels de l’Alliberació. Irlanda, com sempre el seu nacionalisme religiós està encès i rep el mateix suport que sempre-1. Espanya ingressa ben poc, però té 6 cardenals. Sols s’entén per l’Opus. I el bisbat que aporta més és el de BCN, deu ser per la Sagrada Família? Sigui el que sigui, com a premi fa poc s’ha dividit des de Roma la seva unitat. Suïssa, condemnada a tornar el robatori dels jueus europeus, té el que es mereix un fidel guardià. Per si de cas ens n’oblidem, els usa són els d’Irak i els de la major pederastia eclesiàstica recent, suposo que hauran de redimir molts pecats.
Ara que parlem del Vaticà, circumstàncies de la vida, resulta que es reobre el cas del Banco Ambrosiano. Que es veu que un ex dirigent es va penjar d’un pont de Londres ara fa 21 anys. I que fins ara no havien vist que la màfia estava pel mig. Haurem de revisionar el Padrino III. De cop hi ha 4 encausats, superMAFIOSOS. Segurament com tota la Cúria.
Sigui el que sigui, tenim Papa. Esperem que no per molt temps. De fet ja es parlava d’aconseguir un Papa de transició, i ja em diràs tu, té 78 anys, 3 menys que JP. Dissabte passat va ser el seu aniversari, i els seus col•legues li han fet un regal. Ser Papa. El darrer Benedictus ja va ser un de transició, vuit anys de molta activitat (1914-1922). També va demanar la PAU mundial, i se li va fer el mateix cas que ara. Va ser un Papa molt intel•lectual. Segons diuen l’actual és també un gran estudiós de totes les escriptures: llatines, gregues i cuneïformes, i més n’hi haguessin.
Abans que s’iniciés el conclave en Joseph va fer una missa del qual us passa frases soltes: Trobar a Crist significa trobar la misericòrdia de Déu (…)La misericòrdia de Crist no és una gràcia barata, no suposa la banalització del mal (…)Què significa ser nens en la fe?Respon Sant Pau: significa “ser duts a la deriva i sacsejats per qualsevol vent de doctrina” (Efesis 4,14)¡una descripció molt actual! (…) La petita barca del pensament de molts cristians amb freqüència ha quedat agitada per les onades, sacsejada d’un extrem al’altre:del marxisme al liberalisme, fins al llibertinisme; del col•lectivisme a l’individualisme redical; de l’ateïsme a un vague misticisme religiós; de l’agnosticisme al sincretisme, etc (…) Es va constituint una dictadura del relativisme que no reconeix res com a definitiu i que sols deixa com a última mesura el propi jo i les seves ganes.
Nosaltres tenim una altra mesura: el Fill de Déu, el veritable home. Ell és la mesura del veritable humanisme (…)
Hem de madurar en aquesta fe adulta, hem de guiar aquesta fe al ramat (llegeixis nosaltres) de Crist. I aquesta fe, sols la fe, crea unitat i té lloc en la caritat (…)En Crist, coincideixen veritat i caritat. En la mesura en què ens acostem a Crist, tabé en la nostra vida, veritat i caritat es fonen.
(Crist) ens dóna la seva confiança, ens dóna el poder de poder parlar amb el seu jo. “Aquest és el meu cos…”, “jo t’absolc…” Ens confia el seu cos, l’Església. Confia a les nostres dèbils ments, a les nostres dèbils mans la seva veritat, el misteri del Déu Pare, Fill i Eserit Sant; el misteri del Déu que “tant va estimar al món, que va dobnar el seu fill únic” (Jo 3,16). Ens ha fet el seu amic, Com responem nosaltres? (…)
(l’Evangeli també) diu:” Us he destinat perquè aneu i doneu fruit, i que el vostre fruit es mantingui” (Jo 15,16). Aquí apareix el dinamisme de l’existència del cristià, de l’apòstol: us he destinat perquè hi aneu. Hem d’estar animats per una santa inquietud: la inquietud de portar a tots el do de la fe, de l’amistat amb Crist.(…)
(…) El nostre ministeri és un do de Crist als homes per edificar el seu cos, el món nou. Visquem el nostre ministeri d’aquesta manera ¡Com a do de Crist als homes! Però, en aquest moment, demanem sobre tot insistència al Senyor que, després del gran do del Papa Joan Pau II, ens doni de nou un pastor segons el seu cor, un pastor que ens guii al coneixement de Crist, al seu amor, a la veritable alegria. Amén!
Per dins pensava, “us estic dient que aquest sóc jo, nengs!” . Resultat: Joseph Ratzinger és el nou Papa Benedictus XVI. Que Déu ens agafi confessats!
P.D: Camilla ja no assistirà a la primera presència en solitari com a representant de la Corona britànica. Diuen que té por escèncica. La Isabel ja ha dit que vol que surti al seu costat en alguna ocasió. Oh my God! I must save the ship, va pensar la reina.
PD2: Quina tristesa al Lectures, la tapa és negra, és que les imatges són tremendes. Tots els vividors d’aquella família, Estefania i Andrea entre ells, estaven de dol rigurós, amb mantellina i tot. Quina tristesa.
Josep, el del miracle
